EL CALAIX DELS 90’s

· El Calaix dels 90’s (25a cançó) – 28/06/13

THE BEATLES: Free as a bird

La cançó que avui vull compartir, per mi té un valor que va més enllà del fet musical. L’any 95, després de milers de trifulques i amb un gran muntatge comercial, els tres Beatles supervivents publiquen Free as a bird amb presència de Lennon en la que deuria ser una producció d’enginyeria sonora magna i sofisticada per recuperar-lo a través d’unes gravacions perdudes, però que malgrat això el resultat va ser totalment forçat fins el punt que la crítica va ser controvertida.

Per un beatlemaniac com jo, ja us podeu imaginar el que va suposar la notícia que anunciava una nova cançó… Només dir-vos que Canal+ seria el primer canal que emetria íntegrament el vídeo al país, un dia concret (que no recordo..) a les 6h del matí.

Doncs allà érem: ma germana i jo davant la tele, sentint pessigolles al cos i esperant amb llaganyes i delit, i quan després del mini break del Ringo sonava la inconfusible guitarra del George casi que ja ploràvem. Evidentment, això es va produir en sentir Lennon només començar l’estrofa: Lennon havia resucitat!!

Als noranta, amb aquesta cançó, el Real Love i els Anthology, vam viure un renaixement beatle, malgrat tot plegat fos un dels muntatges comercials més grans de la historia recent i que en part resultava decebedor però per altra fou tornar-se a enamorar i guadir dels Fab Four i del seu llegat.

Free as bird.. Tant de bo ho poguessim del nostre petit país que avui canta a la llibertat!

 

· El Calaix dels 90’s (24a cançó) – 21/06/13

LLUÍS LLACH: Et deixo un pont de mar blava

Avui, dia de la música, no em voldria posar massa trascendent.

Podriem parlar del que representa la música en aquest món. Podriem parlar del que representa avui, de com ha arribat a ser, per sort o per desgràcia, tant veloçment accessible. Podriem divagar en si estem perdent la seva essència, la que és defineix perquè estigui viva i per tant la música sempre sigui en directe. Podriem afirmar que el disc ja no és un obra d’art “rodona” en tots els aspectes, o si més no, potser ho és per una èlit de melòmans. Podriem dir que tan pot ser que emocioni malgrat soni pels diminuts altaveus del mòvil, com perquè surgeixi d’un carreró que et porta a plaça.

Podriem parlar de la situació professional i de reconeixement que viu el músic, l’estudiat artesà i professional del seu/s instruments que pretén comunicar i endolcir la vida, avui dia una mica a canvi de ben poca cosa.

Podriem comptar amb els dits d’una sola mà les sales de música en viu que estan regulades i tracten el músic i el seu espectacle dignament,… Podriem….

Però sabeu què? Ja en parlarem un altre dia perquè avui només cal posar-se un disc, o obrir l’Spotify, cantar i/o trobar una estona per tocar o acostar-se a algun músic que avui revestiran els carrers i mirar-lo, tancar els ulls i escoltar-lo; o anar a un concert, n’hi ha per a tots els gustos en aquest petit país nostre. Ah, i de gran qualitat!

 

· El Calaix dels 90’s (23a cançó) – 14/06/13

ERIC CLAPTON: Change the world

Ahir al vespre vaig tenir el plaer de compartir estones de complicitats i concert amb la bona amiga Vick i vells coneguts que feia temps que no coincidiem, com ho són els grans Joan Motera i David Soler. Nois, m’ho vaig passar molt bé!

Quina meravella de proposta. Només us dic que em trec el barret davant de la gent que és autèntica i persegueix els seus ideals amb humiltat i constància. Aquesta gent fan el món millor amb petits gests i d’aquesta manera es poden arribar a aportar canvis.

Per allà els 90’s, la Vicky i jo compartiem inquietuds i músiques, i per aquells anys, quan es va posar de moda els “Unpluggeds”, un artista gegant va enregistrar el millor dels acústics sens dubte. I durant la dècada va jugar en les sonoritats acústiques en el blues, pop, etc,.. Què dir del Sr Slow Hand? Doncs res,.. senzillament guaiteu!

 

· El Calaix dels 90’s (22a cançó) – 07/06/13

ALICE IN CHAINS: Them bones

Si si,.. als noranta hi havia de tot i escoltava de tot, i com ja he compartit altres vegades, els noranta van ser la dècada de l’anomenat Grounge o Rock Alternatiu, i de fet, l’etiqueta “Indy” va sorgir de grups d’aquells anys que sortien endavant publicant els seus discs amb segells independents.

En fi, enmig de tota aquella efervescència, vaig topar amb un vídeo a la Mtv que em va atrapar. Jo no coneixia res d’aquell grup Grounge molt proper al Metal, tot i que em sentia atret i em declarava fan de grups com els Soundgarden entre d’altres.

Els Alice in Chains han estat tota una referència en el seu gènere, amb nombrosos èxits i sobretot amb un estil i personalitat un tant depresiva i fosca.

Hi ha de tot en aquesta vida!!

 

· El Calaix dels 90’s (21a cançó) – 31/05/13

JA T’HO DIRÉ: Si véns

És el moment de citar un grup de casa.. Avui és un dia molt especial pels menorquins Ja t’ho diré, que després d’acomiadar-se ara fa tot just 10 anys, es retroben per oferir 5 únics concerts. El primer, avui mateix a la Mirona, a Salt, conrades que ells coneixen ben bé al convertir-se en la seva llar adoptiva, després de partir de sa roqueta per cercar-se camí i oportunitats per fer arribar la seva música.

I així va ser,..  en els més de 15 anys de trajectòria van deixar grans cançons. Aquí teniu el que ja és tot un clàssic!

 

· El Calaix dels 90’s (20a cançó) – 24/05/13

TOWER OF POWER: Soul with a capital “S”

Deixeu-me que avui m’esplaï una mica perquè la cançó i el grup s’ho val!

Després de més de 20 anys en actiu i exportant per tot el món un Soul/Funk genuí, explosiu i incomparable, la banda d’Oakland Tower of Power varen publicar al 1993 un àlbum sensacional amb un crit de guerra que va esdevenir un dels seus èxits més flagrans.

Al 1998, Rob Citron, bon amic i fantàstic bateria nordamenricà que rondava per Barcelona es va afegir en un dels meus primers projectes personals (Melting Pot). Gràcies a ell vaig poguer conèixer grups com Incognito o els grans Steely Dan, i va ser així, que un dia enmig d’un assaig, va dir: “Escolteu això nois, perquè no hi ha groove que se li assembli!!”

Qui ho anava a dir que 7 anys més tard els Gnaposs (en formació de 9) els telonejariem al Black Music Festival. No només per tocar al mateix escenari i coneixe’ls personalment, aquell concert dels Tower of Power va ser un dels millors en els que he estat: Vam estar ballant gairebé 3hores, flipant amb un grup realment increíble, amb una base i una secció de vents pura dinamita!

Des d’aquell dia de 1998 no he escoltat un Soul/Funk igual. És un Soul amb majúscula indiscutible!!

 

 

· El Calaix dels 90’s (19a cançó) – 17/05/13

BÉLA FLECK & THE FLECKSTONS: Stomping grounds

Un matí de divendres plujós com aquest m’impregna d’aromes totalment terrenals que em provoquen benestar. Per una estona faig un viatge sense deixar de tocar de peus a terra, i ensumo, escolto, miro i m’apasiono, perquè una melodia m’ha revingut després de força temps i posa banda sonora en l’imaginari.

Grandíssim Béla Fleck i sublims Flecktones. En els seus àlbums trobareu joies a part d’artificis i malabarismes musicals que no us deixaran indiferents!

 

· El Calaix dels 90’s (18a cançó) – 10/05/13

MICHAEL CAMILO: One more once

Un dels grans discs de Jazz o Jazz fusió de la dècada, i sense cap mena de dubte, fou l’àlbum que porta el nom d’aquesta cançó. Si no l’heu escoltat creieu-me que és més que una bomba. Segurament, hi ha moments que el virtuosisme o la contundència del volum sonor atavala a més d’un, però si esteu oberts a que la música entri sense demanar permís i recorri tots el cos com una fiblada de corrent elèctrica doneu una oportunitat a aquest magnífic àlbum del 94.

Per avui divendres: un blues a la manera llatina.. Alegria i bon capde per a tots!

· El Calaix dels 90’s (17a cançó) – 03/05/13

MOBY: Porcelain

Avui toca una mica d’electrònica, i és que probablement l’artista que ho va petar més en aquest gènere fou Moby, molt productiu durant tota la dècada i que culminarà l’any 1999 amb el reconegudíssim àlbum Play. Alguns enormes directors de cine com Coppola o LaChapelle es van voler realitzar els vídeos d’algunes de les cançons d’aquest tros de disc.

Avui, una cançó que gràcies a TVE està en la memòria col.lectiva, per sort o per desgràcia…! Què voleu que us digui, a mi m’enrotlla molt!

 

· El Calaix dels 90’s (16a cançó) – 03/05/13

NIRVANA: In Bloom

Sabrieu triar una única cançó de tota la dècada? Un grup o artista? Un de sol? Què difícil, no?

Avui no necessito cap mena d’explicació ni referència per presentar la cançó o el grup en qüestió, perquè probablement jo us diria que són El Grup dels 90’s. I és que a l’any 92, un dissabte al matí vaig pujar al cotxe del meu amic Vicenç per a anar a assajar, amic per cert amb el que vaig poguer accedir a molta música de culte.

“Escolta això: m’han dit que aquests paios ho reventaran tot!” I clar,.. l’Smells like teen spirit tronava en aquell cotxe posant-me les piles amb els pèls de punta, controlant-me la necessitat de descarregar aquesta energia mentre ho anava assimilant. Ja ho veieu,.. per aquells dies molta gent els titllava de nous rockerus a la manera de Seattle, amb la omnipresència de Hendrix pululant en la seva actitud. Molta gent pensaven que no trascendirien. Avui fins i tot grups de cambra o orquestres de swing versionen cançons seves, cançons que els entesos musicals deien que no valien res,..

Quines paradoxes, no? Per a tots ells aquesta cançó: Potser no és la més coneguda, però a mi sempre m’ha tornat boig!!

· El Calaix dels 90’s (15a cançó) – 19/04/13

NATALIE COLE.: Nature boy

Permeteu-me una llicència, perquè avui fa dos anys que sense saber massa de quina manera vaig convertir-me en pare!! Si, si, de la nit al dia! I què voleu que us digui, doncs que és innevitable relacionar-ho tot en això, perquè com sabeu tots els que sou pares, és el més gran que hi ha al món i avui em sento més gran i més petit alhora; Em sento immensament feliç i no em vull perdre res de tot el que estic vivint!

Així que avui vull compartir una preciosa cançó que, tot i no ser original dels 90’s, jo la vaig escoltar per primera vegada l’any 92 per la Natalie Cole, inclosa en un gran disc anomenat Unforgettable què conté clàssics indiscutibles amb la seva veu inconfusible.

The greatest thing you’ll ever learn Is just to love and be loved in return.

· El Calaix dels 90’s (14a cançó) – 12/04/13

TALKIN’ LOUD: Incognito

Avui m’agradaria compartir una magnífica cançó, que a part de donar molt bones sensacions va representar un dels paradigmes de l’anomenat Àcid Jazz, estil que va nèixer precisament durant aquesta dècada i que, personalment em vaig proclamar un fan aferrissat de grups com Incognito, Freak Power, Brand New Heavies i com no Jamiroquai.. Ja en parlarem ja,…
Avui: Talking louuuud, and say something!!

El Calaix dels 90’s (13ª cançó) – 05/04/13

RADIO SONG: R.E.M.

Avui estic popi, i m’ha vingut una baferada primaveral de primera hora de dematí que m’ha recordat quan a principis dels 90’s em llevava ben aviat per anar a buscar el tren per anar a l’institut. I com no, feia falta un bon revulsiu perquè aquell nou dia tingués una mica de trempera i que no fes sonar la mateixa musiqueta..
Avui uns grans que no necessiten cap mena de presentació i que al 91 van treure un pilotassu de disc.
Hey, hey heeeyyy!!

 

· El Calaix dels 90’s (12a cançó) – 29/03/13

SUCK MY KISS: Red Hot Chilli Peppers

Avui toca un dels grans grups i grandíssim àlbum dels 90’s. De fet, sorgit a l’any 1991, s’el considera l’àlbum que obrí la llauna de l’anomenat Rock Alternatiu, farcit de singles  i que va recollir tota mena d’elogis i premis. Per mi sens dubte, un dels millors discs de la dècada, on encara el puc escoltar d’una tirada amb totes les seves 17 cançons.

Funk, Rock, HipHop, Punk,.. Elèctric, enèrgic, controvertit i a la vegada melòdic. Blood, sugar, sex, magik!

Avui rememoro la primavera del 92, quan vaig escoltar per primera vegada aquesta explosiva cançó.

Hit me, hit me baby!!

 

· El Calaix dels 90’s (11a cançó) – 22/03/13

PHILOSOPHY: Ben Folds

Avui m’agradaria compartir una cançó que em posa les piles, una cançó que amb la seva energia expulsa la teva ànima del teu més endins reivindican-te fermament sense cap prejudici.

A la vegada, també vull compartir un fet. I és que als 90’s no tenia ni idea de que existís el gran Ben Folds. Van haver de passar més de 10 anys després de la publicació del seu primer àlbum al 1995, fins que el gest d’un bon amic melòman me’l va fer conèixer.                                       I que no és gran compartir??  Doncs compartim!

 

· El Calaix dels 90’s (10ª cançó) – 15/03/13

EDEN: Paolo Conte

Davant de la buidor del res absolut, un record de la teva rialla inconfusible trenca el silenci i em conforta. I això, ara mateix, és el que més s’acosta al Paradís.

T’estimo Àvia!

 

· El Calaix dels 90’s (9ª cançó) – 08/03/13

CAPETOWN: Yellowjackets

Pels voltants de l’any 92 rondaven per casa uns recopilatoris d’artistes que publicaven discs amb el mÍtic segell GRP. Què curiós,… Marques com Jvc o Sony servien cada any discs excel.lents, exclusivament promocionals per difondre artistes de gran qualitat. Ara que hi penso, quan era un infant recordo que fins i tot les caixes d’estalvis regalaven discs…  Ara no et regalen ni el paper dels extractes! Què curiós doncs, com ha canviat tot en 30anys, per no parlar de la indústria discogràfica…!

A principis dels 90 i gràcies a aquests discs vaig poguer conèixer grups com els Rippingtons, Spyro Gyra, o artistes com Lee Ritenour o Dave Valentine. De manera especial, vaig descubrir un dels grups de jazz/fusió que més m’ha al.lucinat i que no he deixat d’escoltar ni admirar. Comparteixo!!

 

· El Calaix dels 90’s (8ª cançó) – 01/03/13

SEVEN DAYS: Sting

Es diu que es van necessitar 7 dies per crear el món.

Quina feinada en tant poc temps!

Sting, en aquesta passada de cançó de l’any 1994 integrada en un àlbum mític i senzillament rodó i sensacional, planteja que 7 dies podrien ser una eternitat només per prendre una decisió. La sensació de quedar-se atrapat en el temps m’ha fet recordar a El dia de la Marmota… hehehe… I got you babe..!!

D’aquest disc, reconegut amb premis i honors, s’en podria destacar qualsevol de les cançons… què voleu que us digui… un discàs d’un gran, grandíssim artista i ja està!!

Per cert, el 1994 de moment està resultant ser l’anyada!!!

Disfruteu!!

 

· El Calaix dels 90’s (7ª cançó) – 22/02/13

TONIGHT, TONIGHT: Smashing Pumpkins

No sóc molt coneixedor de la producció dels Smashing Pumpkins, però si que recordo que hi va haver una nit de dijous universitari a la Zona Hermètica de Sabadell que, mentre ens esbargiem i desmadràvem una mica, de cop va sonar aquesta cançó. A partir d’aquell moment em vaig enganxar al grup per un temps, i més després de veure aquesta flipada de vídeo clip que en aquell moment va causar molta sensació.

Aquesta nit serà el tret de sortida d’un cap de setmana on ens retrobem un colla que durant els 90’s flipàvem amb cançons com aquesta. Com ens hem de veure amics,… Va per nosaltres:

Tonight, Tonight!

 

 

· El Calaix dels 90’s (6ª cançó) – 14/02/13

HOLDING ON TO YOU: Terence Trent d’Arby

Per avui, dia dels enamorats, he indagat en la carpeta “Amor fatal” de la llista de reproduccions. Probablement l’expressió desesperada, crua i dolorosa de l’amor el torna extremadament romàntic i vital. I sinó, com és que un home pot cantar una meravella de cançó així? A finals dels 90’s em van fer descubrir aquesta cançó editada l’any 1995 pel gran i alhora controvertit Terence Trent D’Arby.

Enamorem-nos, desenganyem-nos, i per què no: Tornem-nos a enamorar!!

 

 

· El Calaix dels 90’s (5ª cançó) – 07/02/13

HERE COMES THE BIG PARADE: Harry Connick, Jr

Aquesta setmana toca un dels grans:

Harry Connick Jr és un dels meus ídols, i el seu disc de l’any 1994 She em va deixar captivat, crec que des de llavors no l’he deixat de dur al cotxe!! Per mi ha representat una font d’admiració i d’inspiració, i en aquell desig de cercar i seguir la seva trajectòria descobreixo que aquest disc i el següent (també espectacular) anomenat Star Turtle són considerats tangents en el seu recorregut marcadament d’estil Crooner. El seu gruix de producció s’havia centrat en un estil clàssic, amb unes melodies i orquestracions excel.lents on també podem trobar temes per a bandes sonores de gran renom. Star Turtle i especialment She presenten cançons d’estil més Funk i sobretot el Blues amb l’accent i l’aroma dinàmic i rítmic inconfusible New Orleans, i en ells trobareu veritables joies i fins i tot èxits força populars i algun track també per a banda sonora.

Curiosament, després d’aquests dos enormes discs, tornà a resurgir en un grapat de discs la seva essència Crooner, i jo mentre esperava que n’edités un de nou em preguntava si tornaria a recuperar la trempera i la originalitat dels discs què avui us parlo.

Aprofitant que avui ja és Carnaval, comparteixo una de les joies del disc She.

Disfruteu, balleu  i rieu! Ah, i si sou un d’aquests lladres, corruptes i mentiders com els que aquests dies acaparen tota l’atenció, disfresseu-vos ni que sigui per un dia d’homes honrats!

 

 

· El Calaix dels 90’s (4ª cançó) – 01/02/13

GRACE: Jeff Buckley

AMICS,

Entorn aquesta cançó trobem l’únic àlbum d’estudi d’un enorme artista que per desgràcia la seva carrera es va aturar després de la seva misteriosa i dubtosa desaparició.

El disc, un fantàstic treball editat al 1994 amb el mateix nom de la cançó, va suposar tot un descobriment progressiu per la crítica i va guanyar el respecte i admiració de grans artistes com Chris Cornell, Tom York, Paul McCartney, i tants altres. Estigueu alerta perquè avui hi ha molts artistes que el versionen.

Excel.lent creador, sorprenent cantant i gran guitarrista, va morir al Mississipíquan tot just començava a mostrar al món del què era capaç.

Energia; Melangia; Follia?

Brutal!!

 

 

· El Calaix dels 90’s (3ª cançó) – 25/01/13

ALL I WANNA DO: Sheryl Crow

Arrel de les transcripcions del repertori del 3er Campus-rock a Manacor, he topat amb una canço d’una artusta que va publicar el seu primer album l’any 1993. Aquest disc té grandíssimes cançons (algunes grans èxits I premiades) com strong enogh, I shall believe, Leaving Las Vegas, Run baby run i per descomptat la cançó a transcriure i que aquest cap de setmana faran sonar els participants del campus: Can’t cry anymore.

Amb tot, la cancó a compartir no es cap d’aquestes, sinó el gran èxit del disc i que va fer que Sheryl Crow esdevingués artista de l’any al 1995, Grammy a millor disc de l’any i millor cançó nominada. O sigui, que ho va petar tot!!

Probablement no és una cancó trascendental, però és que, el groove de la cançó, el Pedal steel guitar que et persuadeix i com no, la seva veu tan i tan sexy, sumats a la produccio acuradament vintage et feien caure de 4grapes i no te la treies del cap.

Si a més a més, per casualitat veies el video, directament t’enamoraves!!

 

 

 · El Calaix dels 90’s (2ª cançó) – 18/01/13

STILLNESS IN TIME: Jamiroquai

La cançó d’aquesta setmana que m’agradaria compartir torna a tenir data a l’any 1994. Forma part del disc “the return of the space cowboy”, un fantàstic disc des de la intro fins la coda, amb bones melodies, arranjaments excel.lents executats per un grup que fa caure de cul, i una meravella de producció. Tot plegat va fer que 4 de les cançons d’aquest disc estiguessin en posicions privilegiades de les llistes d’exits a UK i a USA.

Un any més tard, després de passar la selectivitat, aquesta cançó i el disc sencer van esdevenir la banda sonora del meu estiu més gaudit i més esbojarrat!!

Per cert, podreu trobar els colors d’aquell estiu en aquest vídeo,… Quin passote de fotografia!!

 

 

· El Calaix dels 90’s (1ª cançó) – 11/01/13

Em proposo esmentar i compartir 52 cançons de la dècada dels 90’s, una cada setmana de l’any.

I per què? Doncs no és que tingui poca feina (hehehe..), sinó perquè ja fa uns dies que he tingut un  atac d’enyor i no en tinc prou en fer-me una llista a l’Spotify o una carpeta a l’ipod.

Probablement la raó és perquè és la banda sonora dels meus anys de teenager… Probablement, la raó és perquè es tracta d’una dècada inmensa en quant a creativitat i producció, on hi trobem i sobretot surgeixen grans cançons, grans discs, i sobretot grans artistes!!

Ah! I No valdrà repetir ni de cançó, ni de disc, ni d’artista!

Aquí va la pimera:

Aquesta cançó va ser premiada amb un Grammi i està catalogada com a 25ª millor cançó dels 90’s.

Quin vídeo!!

Escoltar-la encara em torna boig!!!

BLACK HOLE SUN: Soundgarden

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *