DOBLET DE CAMPUS A L’ESTIU’16

Dijous al vespre vam clausurar el 3r Campus-Rock a Girona amb un nou rècord d’alumnat. Just la setmana anterior, el Campus de Lleida ja comptava amb la seva 11a edició!
Ja són 13 anys participant en aquest projecte i val a dir que darrerament, potser perquè me n’havia perdut alguna edició per altres feines i projectes em feia falta reviure el que va esdevenir al concert final d’abans d’ahir al vespre a l’Espai Marfà de Girona.
Senzillament, viure un concert de 18 cançons a càrrec de nois i noies entre 12 i 18 anys, treballades en només 3 dies i finalment interpretades amb un còctel de sensibilitat, habilitat, caràcter i comunió. Una explosió de sensacions dalt i abaix de l’escenari que em van convèncer de que el Campus-Rock segueix tan viu com sempre i que és una satisfacció copçar que aquesta estada/activitat de música en grup permet, a part de complementar els estudis i itineraris musicals que es desevolupen als centres musicals, proporcionar un espai de trobada per a molts músics adolescents talentosos, curiosos i inquiets amb una gran necessitat de trobar-se amb iguals, reafirmar-se i compartir aquesta experiència.
És molt senzill: imagineu-vos per exemple l’ambient d’un festival. Centenars de persones, no? Varis artistes, músics, producció, tècnics, públic,… Tothom convivint un espai/temps concret units per la música, la música interpretada en viu i en directe. Doncs això mateix a petita escala és un Campus-rock, tot i que probablement per aquests joves aquesta escala no és petita. Tot el contrari!!
Em quedo amb els somriures de felicitat i esponatnis de nois que aconseguien fites que no s’esperaven, amb el ressó dels crits d’una colla de trenta xavals abraçats, saltant i clamant “Campus–Rock!”. Em quedo amb la coreografia de mastils al moviment d’alguns clàssics del Rock, amb la trempera del combo de soul, amb la sensibilitat de les cançons composades pels mateixos xavals,… Bé,… Porto la motxilla plena i és magnífic començar les vacances després d’aquesta traca final dels darrers dies.
Un inmens plaer compartir novament aquesta experiència amb els meus companys Toni Xuclà , Jimmy Pinyol, David Ibarz, Karol Green i Nuna, així com també tota la gent i assossiacions que creuen i recolzen el projecte: Espai Marfà, L’Intèrpret i un llarg etc.
CR Ll'16

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *