Primer vídeo presentació de

CANÇONS DE FI DE SEGLE

El gran i bon amic Àlvaro Sanz em va regalar aquesta estona a l’estudi, mentre teniem les sessions de gravació del Volum 1.

Mira-te’l aquí

Esperem que us agradi!

S’acosta la data:

El proper 10 de juny presentarem el primer volum del disc!

6 bones cançons que van esdevenir la banda sonora de la nostra adolescència que cantàvem i ens emocionave i que ara us les presentaré  totalment nues, sense la veu i la lletra, on només amb un piano emmascarat recupera l’essència d’aquestes melodies revistides amb una nova sonoritat.

Ha estat un orgull i un plaer participar en aquest concert. Compartir escenari amb grans artistes del nostre país, muntar una banda de companys i grans músics per dirigir les cançons acompanyants. Tot plegat per un gran causa, tot plegar per fer que la música ens acosti a la llibertat!

Quan ara fa 20 anys que vam gravar el nostre primer disc, ens ha fet il.lusió retrobar-nos aquests 5 amics amb els que vam compartir molta carretera, hores de local i molts concerts. Aquest grup de Blues barceloní va ser per a mi el despertar en molts aspectes, sent un d’ells la professionalització i el gaudi a l’escenari. Així doncs: celebrem-ho el proper 17 de novembre al Cicle de Blues & Boogie de l’Hospitalet.

No tornem pas de moment,… Però no ens hem pogut estar de participar a la diada d’enguany. L’Arc de triomf de Barcelona estava a petar!

Una vegada més: Cantem per ser lliures!

No ens havia passat mai: El 12è Campus-Rock a Lleida ha aconseguit rècord d’assistència, ni més ni menys que 40 participants!! I el 6è Campus a Girona tampoc s’ha quedat curt: 34 noies i nois. Novament un èxit! Novament música i emocions als assajos i als escenaris. Que no pari!

Ja tenim aquí els càstings de la quarta temporada de l’Oh Happy day. Més de 70 grups vocals que aspiren en convertir-se en concursants d’aquesta nova edició amb un gir força “Pop” i plena de novetats i cares noves. Sintonia nova, més música en directe i més presència de veus solistes que encandilaran a l’espectador.
Showtime!

En Roger de Gràcia declara l’Estat de Gràcia cada dia de 16h a 19h a Catalunya Ràdio.

Cada dimarts m’hi trobareu amb un pianet, tot parlant d’alguns detalls i curiositats tècniques musicals que caracteritzen a les cançons i la música en general que té un no sé què que ens emociona o ens crida l’atenció.

De nou, un gust compartir experiències amb en Roger, endavant amb la Filharmònica!

Dijous al vespre vam clausurar el 3r Campus-Rock a Girona amb un nou rècord d’alumnat. Just la setmana anterior, el Campus de Lleida ja comptava amb la seva 11a edició!
Ja són 13 anys participant en aquest projecte i val a dir que darrerament, potser perquè me n’havia perdut alguna edició per altres feines i projectes em feia falta reviure el que va esdevenir al concert final d’abans d’ahir al vespre a l’Espai Marfà de Girona.
Senzillament, viure un concert de 18 cançons a càrrec de nois i noies entre 12 i 18 anys, treballades en només 3 dies i finalment interpretades amb un còctel de sensibilitat, habilitat, caràcter i comunió. Una explosió de sensacions dalt i abaix de l’escenari que em van convèncer de que el Campus-Rock segueix tan viu com sempre i que és una satisfacció copçar que aquesta estada/activitat de música en grup permet, a part de complementar els estudis i itineraris musicals que es desevolupen als centres musicals, proporcionar un espai de trobada per a molts músics adolescents talentosos, curiosos i inquiets amb una gran necessitat de trobar-se amb iguals, reafirmar-se i compartir aquesta experiència.
És molt senzill: imagineu-vos per exemple l’ambient d’un festival. Centenars de persones, no? Varis artistes, músics, producció, tècnics, públic,… Tothom convivint un espai/temps concret units per la música, la música interpretada en viu i en directe. Doncs això mateix a petita escala és un Campus-rock, tot i que probablement per aquests joves aquesta escala no és petita. Tot el contrari!!
Em quedo amb els somriures de felicitat i esponatnis de nois que aconseguien fites que no s’esperaven, amb el ressó dels crits d’una colla de trenta xavals abraçats, saltant i clamant “Campus–Rock!”. Em quedo amb la coreografia de mastils al moviment d’alguns clàssics del Rock, amb la trempera del combo de soul, amb la sensibilitat de les cançons composades pels mateixos xavals,… Bé,… Porto la motxilla plena i és magnífic començar les vacances després d’aquesta traca final dels darrers dies.
Un inmens plaer compartir novament aquesta experiència amb els meus companys Toni Xuclà , Jimmy Pinyol, David Ibarz, Karol Green i Nuna, així com també tota la gent i assossiacions que creuen i recolzen el projecte: Espai Marfà, L’Intèrpret i un llarg etc.

35 concerts més disc en directe de la gira #Trespuntzero amb final de “traca i mocador” al Canet Rock 2016. Són força anys seguits voltant i toca una aturada necessària per carregar piles. Així doncs, amb un regust melós d’aquesta darrera etapa, el grup es pren un descans després de 4 anys intensos.
Fins aviat!