En Roger de Gràcia declara l’Estat de Gràcia cada dia de 16h a 19h a Catalunya Ràdio.
Cada dimarts m’hi trobareu amb un pianet, tot parlant d’alguns detalls i curiositats tècniques musicals que caracteritzen a les cançons i la música en general que té un no sé què que ens emociona o ens crida l’atenció.
De nou, un gust compartir experiències amb en Roger, endavant amb la Filharmònica!
Dijous al vespre vam clausurar el 3r Campus-Rock a Girona amb un nou rècord d’alumnat. Just la setmana anterior, el Campus de Lleida ja comptava amb la seva 11a edició!
Ja són 13 anys participant en aquest projecte i val a dir que darrerament, potser perquè me n’havia perdut alguna edició per altres feines i projectes em feia falta reviure el que va esdevenir al concert final d’abans d’ahir al vespre a l’Espai Marfà de Girona.
Senzillament, viure un concert de 18 cançons a càrrec de nois i noies entre 12 i 18 anys, treballades en només 3 dies i finalment interpretades amb un còctel de sensibilitat, habilitat, caràcter i comunió. Una explosió de sensacions dalt i abaix de l’escenari que em van convèncer de que el Campus-Rock segueix tan viu com sempre i que és una satisfacció copçar que aquesta estada/activitat de música en grup permet, a part de complementar els estudis i itineraris musicals que es desevolupen als centres musicals, proporcionar un espai de trobada per a molts músics adolescents talentosos, curiosos i inquiets amb una gran necessitat de trobar-se amb iguals, reafirmar-se i compartir aquesta experiència.
És molt senzill: imagineu-vos per exemple l’ambient d’un festival. Centenars de persones, no? Varis artistes, músics, producció, tècnics, públic,… Tothom convivint un espai/temps concret units per la música, la música interpretada en viu i en directe. Doncs això mateix a petita escala és un Campus-rock, tot i que probablement per aquests joves aquesta escala no és petita. Tot el contrari!!
Em quedo amb els somriures de felicitat i esponatnis de nois que aconseguien fites que no s’esperaven, amb el ressó dels crits d’una colla de trenta xavals abraçats, saltant i clamant “Campus–Rock!”. Em quedo amb la coreografia de mastils al moviment d’alguns clàssics del Rock, amb la trempera del combo de soul, amb la sensibilitat de les cançons composades pels mateixos xavals,… Bé,… Porto la motxilla plena i és magnífic començar les vacances després d’aquesta traca final dels darrers dies.
Un inmens plaer compartir novament aquesta experiència amb els meus companys Toni Xuclà , Jimmy Pinyol, David Ibarz, Karol Green i Nuna, així com també tota la gent i assossiacions que creuen i recolzen el projecte: Espai Marfà, L’Intèrpret i un llarg etc.
35 concerts més disc en directe de la gira #Trespuntzero amb final de “traca i mocador” al Canet Rock 2016. Són força anys seguits voltant i toca una aturada necessària per carregar piles. Així doncs, amb un regust melós d’aquesta darrera etapa, el grup es pren un descans després de 4 anys intensos.
Fins aviat!
Cap de setmana feiner: en marxa el primer disc del Quartet Mèlt.
Els guanyadors de la tercera edició de l’Oh happy day entren a Vertigo Estudios per enregistrar un disc amb força sorpreses i delicatessens. Molt content de fer-ne la producció al costat del Ferran Donatelli als comandaments. Som-hi nois!
M’he topat amb ell. Anava pel carrer i mentre el veia venir m’ha passat tot aquest any com un tràiler d’una pel.lícula. Més de 40 concerts, 4 discs produïts, 2 Campus-Rock, 1 gala de televisió i la direcció musical d’un concurs de tv. Es diu ràpid tot plegat. Ah si, també he fet d’equilibrista i contorsionista, de mag i funambulista per mirar de no perdre cap instant, cap anècdota ni afer de la meva família. Sens dubte, el repte més gran d’aquesta vida no és aconseguir les fites (que ho és!) realment és mantenir-les i conserva-les. Aquest ha estat el repte del 2015. De nou, aquest serà el repte del 2016: viure intesament tots els projectes, estèrils d’èxit sense tenir cura i mimar la vida d’un mateix. Feliç any 2016!
Ja comença a estar rodat. Ja portem 5 concerts i l’enregistrament en directe del disc ja està a fàbrica. Com aquestes fotos, serà un bon record d’aquests colors diferents a certes cançons del repertori. Les coses amb cura i estima sempre valen la pena!
Gràcies Ray Molinari, Artur Ribera, Jordi Garcia i Álvaro Sanz!
Èxit d’audiència de la tercera temporada de l’Oh Happy day. Encara ressacós de l’sprint final, et queda una sensació agra-dolça, un buit sobtat després de moltes setmanes treballant intensament amb tanta gent i tantes cançons magnífiques. “Tot va bé si acaba bé” que diuen,… Doncs mira,… Quina final que vam tenir! Fantàstica, digna d’una gala final com toca!
Vull agrair a tot l’equip del programa i en especial a tots els concursants les experiències compartides. A tots, us desitjo el millor! Sigueu Happies!
Ha arribat el moment esperat: la segona part de la gira Trespuntzero presenta a Els Pets amb noves sonoritats acompanyats amb La Gran Orquestra Petita tot
presentant un repertori de cançons més aviat amagades, les cares B que també tant ens agraden.
Ha estat un divertimento recuperar aquestes cançons i orquestrar-les. Comencem!
Alhora que posem en marxa la maquinària de l’Oh Happy Day, m’han encarregat la direcció musical de la Gala especial per presentar la nova graella televisiva de la temporada 2015/2016 de Tv3. Serà com un Oh Happy Day, però amb grups i solistes molt especials! No us penseu que serà qualsevol cosa, serà tot un repte! A més a més, per fi compto amb grup en directe!!! I quin grup!!
Ja hi estem treballant,… Aquesta temporada, força novetats a l’Oh Happy day de tv3 que faran d’aquesta edició novedosa en diversos aspectes. No us perdeu l’inici: Molts grups, moltes sensacions, molta música!
